Anna, el poble de l'aigua amb passat andalusí

En l'entrada de hui ens quedem a casa perquè anem a visitar un poble de la Canal de Navarrés que com tots sabeu va formar part del Califat Omeia, un imperi que s'extenia des de l'Ïndia, l'Orient Mitja, el Nord d'Àfrica i la península Ibèrica. En aquesta ruta vos convide a visitar el fabulós casc urbà del poble d'Anna, les meraveslles naturasl com són els gorgs i cascades que l'envolten les deixem per al futur.

El monument més visitat de la població i por ser també de la comarca de la Canal de Navarrés és el palau dels Comtes de Cervelló, un antic castell almohade del segle XII, convertit en residència palatina al segle XVII que darrerament a patit un severa restauració o  millor reconstrucció. Algunes sales del palau són de nova construcció que res té a veure en el que hi havia abans alllarg del segle. No obstant la visita impressiona, l'original torre almohade del castell té actualment un aspecte neogòtic.

A través de la porta de la planta baixa de la torre accedim al castell palau i el primer que se visita és l'antic aljub que té una exposició dedicada a la intensa relació entre el poble d'Anna i l'aigua. Ací veurem encara murs tapials d'origen almohade.i l'acció de segles de l'aigua sobre la pedra calcària creadora de xicotetes estalactites.

En les antigues cavallerisses d'època cristiana, una gransala amb vol de creueris està ubicat el museu etnològic d'Anna un xicoteta mostra d'objectes que ens traslladarà a la vida de la gent d'Anna de fa ja uns quants anys.

De les caballerisses se passa al pati d'armes, un espai amb font i jardí que transmet tota la pau, quetut i frescor dels jardins andalusís. Aquesta nova construcció ens vol traslladar a l'època almohade, quan es va construir el primitiu castell.

La joia de la corona d'aquest castell-palau és sense cap mena de ducte la sala sala àrab, un treball minuciós fet per un grup d'artissans del magreb del segle XXI però que ens trasllada a l'esplendor d'Al-Andalus. El conjunt de ceràmica, vidre, ferro i escaioles es una meravella que ha fet que el palau dels Comtes de Cervelló es conega amb el nom de l'Alhambra Valenciana.

El castell almohae es va convertir en palau renaixentista a principis del segle XVII quan el comtat va passar a mans del Borja. Una de les llargues sales amb volta de creueria s'ha convertit en capella de SAnta Anna a la que la poderosa família li professava gran devoció.

La sala Cervelló amb marbre, pintures i revestiments ja té un aspecte més barroc i ens trasllada a l'època en que el palau passà a mans de la família Cervelló. En aquesta època el palau servia de capella per al poble mentre s'apanyava l'església parroquial

I en la planta més alta es troba la sala de Anna, amb grans finestres que la il·luminen de llum i que ofereixen bones vistes de l'exterior. En aquest lloc hi ha una exposició que vol honrar als fills il·lustres de la població i donar a conéixer la història del seu poble.

A pocs metres del palau dels Comtes poden gaudir del relaxant espectacle que ofereix l'aigua en l'anomenada pels veins "cascada de la balsa" una xicoteta caiguda d'aigua que ompli una bassa que servia de llavador de roba.

Els carrers del centre històric d'Anna encara conserven el traçat d'època islàmica i és una delícia deixar-se perdre i passejar lentament entre les parets emblanquinades de les cases que sols tenen planta baixa i primer pis. 

Altra edificació interessant que té el poble és la seua església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció. Es va aixecar al segle XVII però moltes reformes s'hagueren de fer en el segle XVIII després del terratrémol de Montesa en l'any 1748 com va passar en la façana,

A l'interior trobarem un temple de tres naus. la central més ampla, que les laterals. Aquestes noaus estan cobertes amb volta de canó amb llunetes, tot decorat amb una rica decoració barroca, com també els arcs de mig punt que separen les naus.

L'altar major està presidit per la patrona del poble, la Immaculada Concepció i substitueix al barroc creat en l'any 1702. D'aquell altar barroc obra del taller de Ribera encara es conserva alguna taula en el sagrari.

El seu campanar que delimita la silueta del poble, es va inaugurar en l'any 1912 perque l'anterior, que va resisitir el terratremol de Montesa, amenaçava en caure a principis del segle XX i per això va ser enderrocat i fet de nou.

I la nostra visita acaba en l'ermita del Crist de la Providència, situada ja quasi fora del poble. Aquest edifici es va aicecar al segle XVIII, amb planta de creu, té una senzilla façana principal d'estil neoclàssic i al lateral es pot observar un rellotge de sol.

Des d'aquesta ermitapodem gaudir de boniques vistes de l'horta i les muntanyes que envolten al poble d'Anna, ric en aigua i cascades que cal conéixer, pot ser en altra ruta més natural i senderista que encara tinc pendent.

Macau, centre històric portugués i capital del joc xinés.

 L'entrada d'avui ens fa viatjar a l'extrem orient per a conéixer ciutat que durant quatre segles i mig va formar part d'altre imperi marítim i comercial, l'Imperi Portugués. Després de la revolució dels clavells en l'any 1975 Portugal va renuniciar a la seua sobirania en favor de la Xina i finalment es va donar el traspàs definitiu al gegant asiàtic el vint de desembre de 1999, això si amb govern autònom supervisat per Pequín.

Macau hui en dia es una mescla de cultura portuguesa molt present en l'arquitectura del centre històric declarat patrimoni de la humanitat, ciutat d'avantguarda amb gratacels i casinos i cultura popular xinesa. Diversos temples btaoistes podem trobar per la ciutat, el temple A-Má és més antinc que la propia ciutat erigida pels portuguesos al segle XVI, data del segle XV.

No pot faltar la crema d'incens en aquest temple oriental que ací es precenta en una curiosa forma espiral pot habitual per als ulls occidentals però el que resulta més curiós és que en el patí es llancen coets per a espantar els espirits malignes.

I del lloc més pur i tranquil del centre de Macau se n'anem al més impur i bulliciós, el casino Grand Lisboa l'edifici més imponent i grandiós de la ciutat. Edifici de quaranta-huit plantes de dos-cents cinquanta-huit metres da'alçada inaugurat en l'any 2007.

Al seu interior es podem trobar mil màquines escurabutxaques, huit-centes taules de joc, hotel, restaurant amb una carta de més de set mil vins i l'exposició permanent d'un diamant de quasi cinquanta grams el més gran del món en el seu estil. El joc prohibit a la Xina continental és per Macau el seu principal negoci.

I caminant cap al nord entrarem de ple en el casc antic de la ciutat de Macau, un trocet del Portugal històric en el llunyà Orient. El Leal Senado va ser la seu del govern colonial portugués i el títol de Leal li ho va donar el rei Joao VI de Portugal per que la ciutat mai va reconéixer la sobirania espanyola quan Portugal va romandre sota la monarquia dels Aústries entre 1580 i 1640.

Molt prop, en el mateix Lardo do Senado, un bonic carrer per a viannants es troba la Santa Casa de la Misericòrdia manada aixecar en l'any 1569 per un bibe per a donar servei hospitalari i de caritat als necessitats de la ciutat de Macau.

I una mica més cap a l'est s'aixeca la cateral de la ciutat, la coneguda com igreja da Sé, està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. L'edifici original de pedra del segle XIX va desaparéixer per culpa d'un tifó, així que al segle XX s'hagués de reconstruir.

L'església conservada més antiga de la ciutat és l'església de Sant Doménec que es va començar al segle XVI i es va renovar al següent segle. Es tracta d'un temple barroc amb façana de tres alçades i un peculiar color groc.

El passejar pel centre històric de Macau és cm estar en la vella Lisboa, amb edificis d'estil portugués i carrers i cartells que encara utilitzen l'idioma portugués. Una gran quantitat de turistes visiten cada dia la ciutat procedents de la Xina continental i la regió autònoma de Hong Kong amb la que comparteix moneda.

La imatge més icònica de la ciutat és sense cap mena de dubte la façana i sols la façana per que més res queda, del que va ser l'església de Sant Pau, situada sobre un xicotet pujol a la que s'accedeix pujant una cran escalinata. L'església aixecada en l'any 1640 es va cremar en 1835 i sols es va salvar la monumental façana. La seua ubicació i l'aspecte de ruïna li donen un bucòlic aire que a tothom impressiona.

I finalitzarem la visita a l'excolònia portuguesa pujant al Monte do Forte, una fortalesa construïda pels jesuïtes entre els anys 1617 i 1626 per defensar la ciutat. Va rebutjarr l'assalt de tres vaixells holandesos. Està situada sota la muntanya més alta de la península on es troba Macau i ofereix bones vistes de la ciutat.

Voortrekkermonument, l'imponent edifici que honra la memòria dels colons neerlandesos en Sudàfrica.

 De l'Atlàntic més septentrional ens desplacem a l'Atlàntic meridional per que altre imperi colonial comercial va establir en l'Àfrica austral una colònia. En l'any 1656 prop del Cap de Bona Esperança, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals va crear una zona per a abastir d'aigua i aliments als vaixells que es dirigien a les colònies de Madagascar i Indonèsia. La població procedent dels Païssos Baixos i els hugonots expulsats de França ana creixent i la Colònia Neerlandesa del Cap anà prosperant. Finalment en l'any 1806 l'Imperi Britànic la va annexionar aprofitant l'invasió napoleònica de la metròpoli neerlandesa. 

Aquells holandesos, anomenats afrikáans o bòers, que significa llaurador en holndés, anaren fugint cap al nord i est de l'actual Sudàfrica i hagueren de lliutar contra zulús. Arribaren fins i tot a terres de Zàmbia i Zimbàbue, però la febre groga els va fer tornar. Hui en dia uns set milions descendents d'aquestos pioners colons viuen en Sud-àfrica i la seua llengua, l'afrikàans, derivada de l'holandés, és una de les onze llengües oficials al país. 

Hui se n'anem a visitar el magnífic monument que vol honrar la memòria d'aquestos voortrekkers, que significa els que avancen primer en afrikàans. Aquest imponet edifici de granit de quaranta metres d'ample i quaranta metres d'alt es troba prop de Pretòria, una de les tres capitals del país. Per cert el nom de Pretòria ve del líder bòer Andries Pretorius. 

L'edifici està rodejat per una peculiar tanca circular d'escultures que representen carros de rodes per recordar la batalla del riu sagnant on els voortrekkers feren un cercle amb els seus carrors per a defensar-se dels zulús que els atacaven. Uns cinc-cents bòers s'impossaren a milers de zulus gràcies a l'ús de rifles i un cannó.

Passada la tanca podrem gaudir d'un bonic jardí amb plantes autòctones i de les imponents façanes de granit amb els quatre cantons decorades amb quatre esculutres, tres representen a tres líders bòers, una altra representa al voortrekker desconegut. En la façana principal també trobem l'escultura d'una mare i el seus fills que representa els valors dels afrikàans, la família i el cristianisme.

A l'interior gaudirem d'un ample espai coronant per una impressionant cúpula amb la part més alta coberta amb un vidre rosó que deixa invaïr de llum tot l'espai i que enlluerna un majestuós cenotafi dedicat als voortrekkers morts.

En la planta baixa de l'edifici, a banda del cenotafi, hi ha un xicotet edifici que recull objectes de l'època, algun dels carros que els primers colons utilitzaren i una exposició de quadres on es reflecteix la vida que portaven.

Pujar a la part alta de l'edifici és una gran experiència per que es pot gaudir d'unes espectaculars vistes de la ciutat de Pretòria, i de la reserva natural que envolta el monument, una bucòlica sabana amb molts exemplars de cèrvids.